Una dieta basada en plantes és millor per al planeta?

Al marge de les activitats industrials, els nostres hàbits alimentaris també tenen un cost ambiental notable: cultius, processos d'elaboració, envàs, refrigeració, transport, cocció…

El veganisme pot contribuir en la reducció d'aquest impacte?

Ús de la terra

Una gran part de les terres agrícoles (67% és la mitjana mundial) es destina per a pastures i per produir pinsos per al bestiar.

La gran quantitat de terres necessàries per produir carn també perjudica les selves tropicals: el 40% de totes les selves tropicals d'Amèrica Central han estat talades o cremades en els darrers 40 anys, principalment per obtenir terrenys per a pastura i per cultivar farratge.

Desforestació de la selva amazònica

Els boscos juguen un paper vital per estabilitzar el clima mundial perquè emmagatzemen grans quantitats de carboni, que altrament contribuirien al canvi climàtic.

El sector ramader de l'Amazones brasiler és el factor de desforestació més gran del món, responsible de la pèrdua d'1 acre cada 8 segons. Segons el govern brasiler, el bestiar és responsable del voltant del 80% de tota la desforestació a la regió amazònica. Les subvencions del govern fomenten aquest desastre ecològic.

Les exportacions i el comerç a través de multinacionals fan pujar la demanda de carn i cuir de tot el món. Els esforços per frenar les emissions per desforestació global han d'abordar aquest sector.

Consum d'aigua

Cada dia, de mitjana, una llar necessita entre 2 i 5 L. d'aigua per beure, i de 100 a 500 litres per a la resta d'usos (dutxa, rentadora, etc.)

Això no és res comparat amb els 2000-5000 litres diaris necessaris per a la producció dels aliments que en consumeix una família tipus.

Una persona es podria dutxar diàriament durant un any amb la mateixa quantitat d'aigua que es necessita per produir un sol quilo de carn.

Una comparació directa molt clara: una dieta composta per un 80% d'aliments vegetals i un 20% de carn (als països industrialitzats aquest percentatge és més gran) requereix 1.300 m3 d'aigua en un any, mentre que una dieta purament vegetariana requereix la meitat d'aquesta quantitat.

Malbaratament d'aliments

Fan falta de 7 a 16 kg de cereal o soja per produir 1 kg de carn. Això es pot definir fàcilment com una de les formes més efectives de malbaratar aliments.

El trànsit dels aliments al llarg de la cadena alimentària provoca una enorme pèrdua de nutrients: el 90% de la proteïna, el 99% dels hidrats de carboni i el 100% de la fibra, entre d'altres.

A més, només una petita fracció del cos dels animals sacrificats s'aprofita com a carn – el 35% del pes d'una vaca o el 39% d'un vedell (excloent-ne els ossos).

Als EUA, es destina el 80% de la collita de cereals per alimentar 8.000 milions d'animals.

A nivell mundial, aproximadament la meitat dels cereals produïts es destina a alimentar animals per a carn. El 90% de la collita mundial de soja s'utilitza com a pinso per alimentar animals.

L'efecte hivernacle

La gent s'està conscienciant de la nostra influència sobre el planeta, sobre l'escalfament global i el canvi climàtic ocasionat per l'anomenat “efecte hivernacle”.

Fins ara, el trànsit i la indústria eren considerats responsables gairebé exclusius de l'efecte hivernacle. Però tan sols el bestiar boví de tot el món és responsable del 12% de les emissions anuals de gas metà.

El sector carni emet aproximadament un 14,5% del total d'emissions de gasos d'efecte hivernacle.

Segons totes aquestes dades exposades, es evident que cal un canvi en el sistema alimentari mundial.

El veganisme i una dieta plant-based pot marcar la diferencia cap a un futur més sostenible.

Fonts:

Union Vegetariana Española